Tres pallassos perduts, fets fora per un món que canvia, veiem la persona darrera el nas, descobrim el pallasso darrera la persona. Una tragicomèdia sobre la fi d'uns còmics, d'un imaginari col·lectiu, una narració en llenguatge de clown clàssic, un intent de compartir allò que els pallassos ens han deixat a la memòria.
Pallassos dins del meu cap
Darrera el pallassos, generadors d'empatia, mestres de l'astracanada, de l'humor, aquells que m'arrosseguen a una càpsula espai-temps inexplicable, que em fan saltar les llàgrimes sense raó. Darrera els pallassos, em sorprèn intuir un cop i un altre cop unes persones humils, petites diríem, tossudament incapaces d'explicar fora de la pista la màgia única del seu art. Persones sorpreses per la transcendència del seu ofici, refugiant-se en el gag, espantades de la èpica que en el nostre imaginari té el personatge del pallasso. És aquest pensament, aquestes persones el que ens inspira per crear aquest espectacle.
Leandre Ribera
Pallassos dins del meu cap
Darrera el pallassos, generadors d'empatia, mestres de l'astracanada, de l'humor, aquells que m'arrosseguen a una càpsula espai-temps inexplicable, que em fan saltar les llàgrimes sense raó. Darrera els pallassos, em sorprèn intuir un cop i un altre cop unes persones humils, petites diríem, tossudament incapaces d'explicar fora de la pista la màgia única del seu art. Persones sorpreses per la transcendència del seu ofici, refugiant-se en el gag, espantades de la èpica que en el nostre imaginari té el personatge del pallasso. És aquest pensament, aquestes persones el que ens inspira per crear aquest espectacle.
Leandre Ribera
Amb la col·laboració de